sábado, 11 de diciembre de 2010

1.6 EL BOSC



























De tant en tant, atès que està una mica lluny, ens endinsem en el bosc. És el moment olorar i reconèixer les plantes pròpies del bosc eivissenc. Mirem les diferents fulles i les poques flors que apareixen en les diverses estacions d'any. Aprenem els noms dels arbres, arbustos i plantes que ens anem trobant. També escoltem els ocells i els sons del bosc, entre ells …el silenci.

1.6 EL BOSQUE


De vez en cuando, dado que está un poco lejos, nos adentramos en el bosque. Es el momento de oler y reconocer las plantas propias del bosque ibicenco. Miramos las diferentes hojas y las pocas flores que aparecen en las distintas estaciones de año. Aprendemos los nombres de los árboles, arbustos y plantas que nos vamos encontrando. También escuchamos los pájaros y los sonidos del bosque, entre ellos… el silencio.

viernes, 10 de diciembre de 2010

1.5 L'ERA

Quan el temps ho permet arribem fins a l'era. En ella hi ha diversos materials interessants: monticles de grava, sorra, terra, tios de pi, tests gegants i petits. Podríem denominar-ho la nostra sala de psicomotricitat. Quan ha plogut solen aparèixer tolls i enfundats en les nostres botes d'aigua fem: xip, xap,xop.

1.5 LA ERA

Cuando el tiempo lo permite llegamos hasta la era. En ella hay varios materiales interesantes: montículos de grava, arena, tierra, tocones de pino, macetas gigantes y pequeñas. Podríamos llamarlo nuestra sala de psicomotricidad.
Cuando ha llovido suelen aparecer charcos y enfundados en nuestras botas de agua hacemos: chip, chap, chop.

lunes, 6 de diciembre de 2010

1.4 EL TRACTOR


A tots els agrada fer com que condueixen el tractor. Imitem a Joan, imaginem que anem a buscar sacs de garroves o patates segons l'estació de l'any. Moltes vegades aprofitem per cantar alguna cançó. Els que no condueixen es pugen al remolc i inventen històries com que són animals de la selva que van camí del zoo o dofins d'un aquari que tornen al mar, és molt divertit! Per descomptat, quan són molt petits els pujo jo, però amb el temps es converteix en un repte pujar per ells mateixos, i cadascú, a la seva manera, ho aconsegueix.

sábado, 4 de diciembre de 2010

1.4 EL TRACTOR

A todos les gusta hacer como que conducen el tractor. Imitamos a Joan, imaginamos que vamos a buscar sacos de algarrobas o patatas según la estación del año. Muchas veces aprovechamos para cantar alguna canción.
Los que no conducen se suben al remolque e inventan historias como que son animales de la selva que van camino del zoo o delfines de un acuario que vuelven al mar, ¡es muy divertido!
Por supuesto, cuando son muy pequeños los subo yo, pero con el tiempo se convierte en un reto subir por ellos mismos, y cada cual, a su manera, lo consigue.


1.3 LA FINCA









































“L'important no és sempre arribar, sinó arribar amb experiència, segurs que hem caigut i ens hem aixecat”

Can Rareta està situada en una finca agrícola en la faldilla d'una muntanya. Els nens aprenen a caminar pujant i baixant pels camins que porten a les diferents destinacions. També disposem d'escales àmplies en les quals practicar la difícil tasca de pujar i baixar. El lloc cap al qual ens dirigim ens brindarà nous aprenentatges, però el camí que ens porta no és menys important.

1.3 LA FINCA


“Lo importante no es siempre llegar, sino llegar con experiencia, seguros de que hemos caído y nos hemos levantado”

Can Rareta está ubicada en una finca agrícola en la falda de un monte. Los niños aprenden a andar subiendo y bajando por los caminos que llevan a los diferentes destinos. También disponemos de escaleras amplias en las que practicar la difícil tarea de subir y bajar. El lugar hacia el que nos dirigimos nos brindará nuevos aprendizajes, pero el camino que nos lleva no es menos importante.

lunes, 15 de noviembre de 2010

1.2 MARIA, FRACISCA I JOAN



“Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes” (LOE).









Són els amos de la finca i amb ells practiquem les convencions socials. Són persones amb les quals ens trobem cada dia durant el passeig. Els nens aprenen a saludar quan arriben i a acomiadar-se quan es van. Maria ens té sempre preparat una mica de pa per al passeig i els nens l'hi demanen amb amabilitat i donen les gràcies abans de començar a menjar. Els més parladors contesten a les preguntes que els fan: està bo?, com et dius?, a on vas? Sempre que algun dels tres està realitzant algun treball ens quedem observant i gaudint d'una estona de contemplació. De vegades, i si el treball ho permet, algun dels nens s'ofereix a ajudar.

1.2 MARIA, FRACISCA y JOAN


“Relacionarse con los demás y adquirir progresivamente pautas elementales de convivencia y relación social, así como ejercitarse en la resolución pacífica de conflictos” (LOE).

Son los dueños de la finca y con ellos practicamos las convenciones sociales.
Son personas con las que nos encontramos cada día durante el paseíto. Los peques aprenden a saludar cuando llegan y a despedirse cuando se van.
Maria nos tiene siempre preparado un poco de pan para el paseo, los niños se lo piden con amabilidad y dan las gracias antes de empezar a comérselo. Los más habladores contestan a las preguntas que les hacen: ¿está bueno?, ¿cómo te llamas?, ¿dónde vas?
Siempre que alguno de los tres está realizando algún trabajo nos quedamos observando y disfrutando de un rato de contemplación. A veces, y si el trabajo lo permite, alguno de los niños se ofrece a ayudar.

1.1 ELS CORRALS

“Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social” (LOE)


Tots els dies portem el menjar a les gallines, aquest consisteix en les restes vegetals del dia anterior. Els nens reconeixen les fruites i verdures encara que no tinguin l'aspecte habitual. Recorden que el dia anterior van posar en el recipient per a les gallines les pells de la pera o la poma que van menjar de postres. Una vegada en els corrals aprenem a treballar amb els animals: què mengen els conills, les cabres, els galls dindis, els coloms. Escoltem els sons que fan, els noms que tenen. També tenim l'ocasió de manipular diferents textures: cereals, gra, blat de moro, garroves trossejades, mòltes, senceres… Tocar, olorar, mirar, escoltar…

1.1 LOS CORRALES

“Observar y explorar su entorno familiar, natural y social” (LOE)


Todos los días llevamos la comida a las gallinas, ésta consiste en los restos vegetales del día anterior. Los niños reconocen las frutas y verduras aunque no tengan el aspecto habitual.

Recuerdan que el día anterior pusieron en el recipiente para las gallinas las pieles de la pera o la manzana que comieron de postre.

Una vez en los corrales aprendemos a trabajar con los animales: qué comen los conejos, las cabras, los pavos, las palomas. Escuchamos los sonidos que hacen, los nombres que tienen.

También tenemos la ocasión de manipular diferentes texturas: cereales, grano, maíz, algarrobas troceadas, molidas, enteras…

Tocar, oler, mirar, escuchar…

viernes, 12 de noviembre de 2010

1-ES PASSEIG


"Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències" (LOE)


El primer aprenentatge que ens brinda el passeig és el de practicar posant-nos la roba necessària per a sortir de casa.

Tot està a l'abast dels nens, per això en poc temps es posen per si mateixos el capell, les sabates i, en cas de necessitat, l'abric. Dediquem el temps que calgui per a què ells puguin vestir-se tranquil·lament. L'important és poder practicar, mai hi ha pressa per sortir. Un cop tots llestos sortim a l'exterior i mentre uns pugen al tricicle i altres busquen un pal per al passeig comentem si fa sol, si plou, si fa fred ...

El passeig no té una durada estipulada. Tenim una missió: arribar a les gallines i donar-los el seu esmorzar, després d'això seran els nens qui decidiran a on anar.

1-EL PASEÍTO

“Conocer su propio cuerpo y el de los otros, sus posibilidades de acción y aprender a respetar las diferencias” (LOE)


El primer aprendizaje que nos brinda el paseíto es el de practicar poniéndonos la ropa necesaria para salir de casa.

Todo está al alcance de los niños, por ello en poco tiempo se ponen por sí mismos el gorro, los zapatos y, en caso de necesidad, el abrigo.

Dedicamos el tiempo que haga falta para que ellos puedan vestirse tranquilamente. Lo importante es poder practicar, nunca hay prisa para salir.

Una vez todos listos salimos al exterior y mientras unos suben al triciclo y otros buscan un palo para el paseo comentamos si hace sol, si llueve, si hace frío…

El paseíto no tiene una duración estipulada. Tenemos una misión: llegar a las gallinas y darles su desayuno, después de eso serán los niños quienes decidirán dónde ir.

jueves, 11 de noviembre de 2010

INFORMACIÓ GENERAL


Una opció diferent per a bebès i nens de 0 a 3 anys.

Can Rareta, Espai de Lliure Aprenentatge, és una alternativa a les guarderies tradicionals i a l'assistent a casa, basada en el que a Europa i a algunes zones d'Espanya es coneix com a "mares de dia". Els bebès/nens realitzen en un entorn casolà totes les habilitats que puguin anar desenvolupant i es relacionen amb altres nens. La funció de Can Rareta és crear una segona llar per als bebès de manera que puguin descobrir les seves capacitats en un entorn conegut i estimulant.

Em dic Sandra Vericat, tinc 41 anys, sóc llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació i Educadora Social. He realitzat diversos estudis i feines relacionades amb l'educació que s'han concretat en la creació d'una llar on els bebès i nens puguin descobrir el món d'una forma relaxada i amable.



Can Rareta està situada en una finca agrícola en actiu en el municipi de Santa Eulària des Riu i això ens permet gaudir d'un entorn natural que varia en el transcurs de l'any.



La casa està preparada per acollir els nens, hi ha mesures de seguretat, coses que es poden fer, coses que no es poden fer (sens dubte no perilloses) i diversos materials estructurats i no estructurats amb els quals els nens poden experimentar i que es troben al seu abast.

A Can Rareta vivim el Pep, jo, la nostra gossa Milana i els gats Miso i Mut.

En aquest ambient casolà els nens aprenen a menjar, rentar-se les mans, les dents, asseure's a taula, usar coberts, tovallons, portar el plat o el vas a la cuina quan han acabat...



L'activitat principal a l’Espai de Lliure Aprenentatge (ELA) és ES PASSEIG. Aquesta activitat els permet experimentar amb el seu cos i avançar en el control dels seus moviments. El passeig es realitza segons les capacitats del bebè/nen. Quan són molt petits van penjats en una motxilla i segons creixen incorporem cotxets, tricicles i, sens dubte, els propis peus. Pugem camins, baixem monticles de sorra, escales, trepitgem diferents ferms: grava, terra seca, terra molla, arena… tot això propicia el seu desenvolupament físic i intel·lectual de la manera més natural.



Tots els dies passegem per la finca, així vivim els canvis d'estació, la sembra dels horts, la floració dels arbres fruiters, la recollida dels fruits... tot un univers d'olors, formes, textures...



També hi ha un corral amb gallines, coloms, cabres i un porquet que els nens aprenen a tractar i alimentar.



Els pocs dies que plou a l'illa els dediquem a les activitats d'interior que practiquem també cada dia mentre es fa el dinar: escoltar música, dibuixar, tombar-se a jugar, cuinar a la cuineta, mirar contes, usar les joguines tradicionals, simular les tasques de la casa...

També hi ha una activitat diària que es diu EL BAGUL. Al bagul cada dia apareix un material diferent per jugar, hi pot haver instruments musicals, gorres variades, mocadors de colors, un joc de construcció... Segons veig com responen els nens el material va variant perquè s'ajusti el més possible al seu interès en aquella etapa de la seva vida.


El fet de tenir un màxim de 3 o 4 personetes permet observar-les atentament i respectar les seves evolucions individuals no forçant aprenentatges o desaprofitant ocasions quan el nen està preparat per a un nou pas endavant.


Al jardí situat en la part de darrere hi ha un hort que els nens aprenen a respectar i cuidar. Sempre que és possible el menjar es fa amb productes de l'hort i fruits dels arbres de la finca. Els menús alternen carn, peix i ous acompanyats de verdures, pasta, arròs i llegums.

A Can Rareta, els horaris són flexibles, existeix la possibilitat de portar al bebè/nen fora de l'horari habitual en cas de necessitat familiar, els germans més grans hi són benvinguts quan els pares ho considerin oportú (per exemple si les vacances escolars no coincideixen amb les dels pares.

Espero que aquesta opció us sembli interessant, per a qualsevol consulta sóc a la vostra disposició a: canrareta@gmail.com i al telèfon 649 135 739.